José Joaquín Rodes (membre de Podem i d'ETP) || Quan
escric aquestes línies la Unió Europea acaba d'aprovar el tercer rescat a
Grècia. Almenys ací a Espanya, els mitjans de comunicació han presentat aquest
procés com la incompetència d'un govern que guanyà les eleccions gregues al
gener de 2015. Des del primer dia que començà a governar Syriza a Grècia, amb
un programa electoral que volia trencar amb l'austeritat imposada per la
troica, tot el poder econòmic i mediàtic han treballat per tal d'imposar les
mesures econòmiques més regressives a Grècia, i donar una lliçó a la resta
d'estats on han aparegut moviments polítics i socials semblants al Syriza grec.
Podem afirmar que la democràcia està en perill d'extinció si no som capaços de
modificar les condicions neoliberals que estan imposant uns poders econòmics
que, hem de recordar-lo, ni s'han presentat a les eleccions ni han proposat el
programa electoral a desenvolupar en cap país. Han passat per sobre d'unes
eleccions democràtiques, boicotejades per tota la Unió Europea, però
fonamentalment per la gran banca alemanya, i també per sobre d'un referèndum a
Grècia.
Cal
recordar que, si bé Syriza no ha provocat la crisi del deute grec, la societat
grega (així com l'espanyola) han mirat cap a un altre costat fins que la crisi
s'ha emportat molts drets socials que han trigat dècades d'esforços i vides
humanes en un no res. Resulta vergonyós que Rajoy, després de quasi 4 anys de
govern, encara continua dient que tota la culpa és de Zapatero i del govern
socialista (encara que és cert que el PSOE va iniciar la destrucció del nostre
estat de benestar amb la modificació de l'article 135 de la CE), però Syriza
siga la culpable de la situació econòmica grega en menys de 6 mesos de govern.
No només això, tampoc ha arribat a l'opinió pública, per raons òbvies, que l'any
2010 el FMI va adonar-se que l'estat grec no podria pagar el seu deute públic
acumulat, la qual cosa provocaria un greu problema als bancs que havien comprat
aquesta (Philippe Legrain, antic assessor del ja expresident Barroso, Vicenç
Navarro, Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu
Fabra). I què decidiren els nostres governants de la Unió Europea, FMI i BCE?
Sabeu això que: si deus 1.000 € al banc, doncs tens un problema, però si deus
10.000.000 € és el banc qui té el problema? Aleshores, com que els bancs
alemanys i francesos (alguns espanyols també) tenien una gran quantitat del
deute grec que mai podrien cobrar, les institucions financeres (FMI i BCE) i
les institucions polítiques (UE i principals governs de la zona euro) decidiren
transformar el deute privat a deute públic. La conclusió, hem rescatat a la
banca per a condemnar al poble grec i s'ha fet d'esquenes a la ciutadania
europea i amb coneixement de causa. Novament, resulta doblement vergonyós que
Rajoy exigisca amb vehemència que Grècia ha de pagar el deute a Espanya, quan
és incapaç de cobrar el deute que té la banca espanyola amb el poble espanyol.
La
segona part d'aquesta trama mafiosa són les retallades a què la troica ha
exigit al govern sobirà grec, utilitzant algunes mentides mediàtiques, com és
el cas de les pensions pagades a Grècia. Cap institució va proposar la
retallada de la despesa militar a Grècia. Perquè? França i Alemanya són els
majors proveïdors d'armament a l'exèrcit grec, curiosament pagades amb deute
públic (ens sona aquesta cançó a Espanya?) Així que quan Syriza proposava
reduir la despesa militar, el lobby militar EEUU-OTAN rearmava a Turquia, per a
obligar a Grècia a augmentar la despesa militar o enfrontar-se a l'elit militar
grega (Vicenç Navarro). Els moviments que demanaven una reestructuració del
deute en altres països, com Espanya i Portugal, va deixar als grecs en el mig
d'una batalla que el poder econòmic no volia perdre. Per tant, Grècia va ser el
camp de proves per a exigir la major austeritat a un país sense guerra pel mig.
D'aquesta manera, es llançava un missatge alt i clar a totes les nacions sobre
quina seria l'actuació de les institucions internacionals en cas de tenir un
govern que no estiguera d'acord amb les imposicions de la troica. Aquesta acció
és una forma de terrorisme financer, culpable directa de la mort de moltes
persones que no ixen en els mitjans de comunicació.
Grècia
ha hagut de fer retallades en les pensions públiques equivalents a l'1% del
PIB, i al mateix temps s'ha impedit l'augment d'impostos a les classes altes de
la societat. Ha aplicat totes les mesures d'austeritat imposades per les
expertes de la troica, però en lloc de disminuir el deute públic n'ha
augmentat. Històricament, als països amb impossibilitat de pagar el deute se'ls
ha aplicat una reducció del deute i una reestructuració d'aquest condicionada
al creixement econòmic del país (Alemanya és un clar exemple, Vicenç Navarro).
La situació grega és un complot entre la classe dominant corrupta de Grècia i
el BCE, amb la col·laboració dels principals governs de la zona euro, que ha
tractat, tracta i tractarà carregar-se el govern de Syriza. Tota aquesta
informació no eixirà en els principals mitjans de comunicació perquè estan
venuts a la classe econòmica dominant. L'objectiu final és la confiscació total
de la força del treball en benefici només del capital, i els queda poc per a
aconseguir-lo. L'evidència experimental és abundant, es treballa més hores per
menys salari i els drets laborals s'han eliminat amb una facilitat tal que la
classe treballadora hauria de fer-se'l pensar; el deute públic continua
creixent malgrat les polítiques d'austeritat. Així que, tot el patiment a què
està sotmés el poble grec és el que afectarà a qualsevol poble europeu, especialment
el català i l'espanyol que seran els següents en tenir eleccions autonòmiques i
generals el 27 de setembre i el 13 o 20 de desembre, respectivament, si la
ciutadania es decideix per alternatives polítiques que van en contra de les
exigències de la troica i dels interessos de la classe econòmica dominant.
Tampoc
tindrem l'oportunitat de llegir en els mitjans escrits o veure en les
televisions, siguen públiques o privades, l'auditoria que s'ha fet del deute
grec per part d'experts independents internacionals, l'informe del qual
demostrava que el total d'aquest és il·legal, il·legítim i odiós (Eric
Toussaint, coordinador de l'auditoria del deute grec). A més a més, és
insostenible en el temps. Un capítol d'aquest informe explica com s'han violat
els drets humans amb l'actuació de la troica amb Grècia
(http://cadtm.org/Presentacion-por-Eric-Toussaint). Caldria que la UE tinguera
més humilitat i que no oblidara que els seus imperis tenen un deute extern amb
el que anomenen despectivament tercer món que mai podrien pagar
(http://www.tercerainformacion.es/spip.php?article55012, discurs escrit pel
periodista Luís Britto García i que Evo Morales pronuncià davant un centenar de
caps d'estats europeus).
Des
d'aquest atac a la sobirania nacional d'un país sense precedents des de la 2a
guerra mundial, què han fet, fan o faran els socialdemòcrates de tota Europa?
Fàcil, donar recolzament a aquesta actuació terrorista, resignant-se a
treballar per a la troica i col·laborant amb la destrucció de qualsevol altra
alternativa política, fins i tot el podemos espanyol que s'autoanomenava germà
de Syriza. No només això, volen fer caure a la trampa de la por a la societat.
Com deia José Luis Sampedro el govern de la por és molt eficaç. Si dius a la
gent que li tallaràs el coll i després no ho fas, tens el camí lliure per a
colpejar-la i explotar-la. I clar, la gent estarà contenta perquè conserva el
seu coll. Malauradament, la por és més forta que l'altruisme, que la veritat,
més fort que l'amor. I la por ens la estan donant tots els dies en els diaris i
en les televisions, siguen públiques o privades.
Així
que la primera lliçó que hem d'aprendre és perdre la por a una altra societat
on els dirigents actuen per i per al poble i no per i per als lobbys de tot
tipus (econòmic, energètic, mediàtic informatiu, etc). La segona és trobar els
pilars programàtics necessaris per a la confluència de les persones i per a
canviar la por de bàndol. La tercera és convèncer-nos que aquesta lluita la
podem i devem guanyar pel futur de les pròximes generacions. Finalment, com a
societat haurem de reflexionar sobre la part de culpa que tenim per haver
continuar donant el nostre vot a la mateixa gent que ens ha estat robant durant
tants i tants anys. Al principi, poden enganyar-te, després poden fer-lo una
segona vegada, però a partir de la tercera, ets una més d'elles.
Lecciones del capitalismo
neoliberal para Grecia (el resto de estados y la democracia)
José Joaquín Rodes (membre de Podem i d'ETP)
Cuando escribo estas líneas la Unión Europea
acaba de aprobar el tercer rescate a Grecia. Al menos aquí en España, los medios
de comunicación han presentado este proceso como la incompetencia de un gobierno
que ganó las elecciones griegas en enero de 2015. Desde el primer día que
comenzó a gobernar Syriza en Grecia, con un programa electoral que quería romper
con la austeridad impuesta por la troica, todo el poder económico y mediático
han trabajado con el objetivo de imponer las medidas económicas más regresivas
a Grecia, y dar una lección al resto de estados donde han aparecido movimientos
políticos y sociales parecidos al Syriza griego. Podemos afirmar que la democracia
está en peligro de extinción si no somos capaces de modificar las condiciones
neoliberales que están imponiendo unos poderes económicos que, tenemos que
recordarlo, ni se han presentado a las elecciones ni han propuesto el programa
electoral a desarrollar en ningún país. Han pasado por encima de unas elecciones
democráticas, boicoteadas por toda la Unión Europea, pero fundamentalmente por
la gran banca alemana, y también por encima de un referéndum en Grecia.
Hay que recordar que, si bien Syriza no ha
provocado la crisis de la deuda griega, la sociedad griega (así como la
española) han mirado hacia otro lado hasta que la crisis se ha llevado muchos derechos
sociales que han tardado décadas de esfuerzos y vidas humanas en un suspiro.
Resulta vergonzante que Rajoy, después de casi 4 años de gobierno, todavía
continua diciendo que toda la culpa es de Zapatero y del gobierno socialista (aunque
es cierto que el PSOE inició la destrucción de nuestro estado de bienestar con
la modificación del artículo 135 de la CE), pero Syriza sea la culpable de la
situación económica griega en menos de 6 meses de gobierno. No sólo eso, tampoco
ha llegado a la opinión pública, por razones obvias, que el año 2010 el FMI se
dio cuenta de que el estado griego no podría pagar su deuda pública acumulada,
lo que provocaría un grave problema a los bancos que habían comprado ésta
(Philippe Legrain, antiguo asesor del ya expresidente Barroso, Vicenç Navarro, Catedrático
de Ciencias Políticas y Sociales de la Universidad Pompeu Fabra). ¿Y qué decidieron
nuestros gobernantes de la Unión Europea, FMI i BCE? ¿Saben que: si debes 1.000
€ al banco, entonces tienes un problema, pero si debes 10.000.000 € es el banco
el que tiene el problema? Entonces, como los bancos alemanes y franceses (algunos
españoles también) tenían una gran cantidad de la deuda griega que nunca podrían
cobrar, las instituciones financieras (FMI y BCE) y las instituciones políticas
(UE y principales gobiernos de la zona euro) decidieron transformar la deuda
privada en deuda pública. La conclusión, hemos rescatado a la banca para
condenar al pueblo griego y se ha hecho de espaldas a la ciudadanía europea y con
conocimiento de causa. Nuevamente, resulta doblemente vergonzoso que Rajoy exija
con vehemencia que Grecia tiene que pagar la deuda a España, cuando es incapaz
de cobrar la deuda que tiene la banca española con el pueblo español.
La segunda parte de esta trama mafiosa son los recortes
con que la troica ha exigido al gobierno soberano griego, utilizando algunas
mentiras mediáticas, como es el caso de las pensiones pagadas a Grecia. Ninguna
institución propuso el recorte del gasto militar en Grecia. ¿Por qué? Francia y
Alemania son los mayores proveedores de armamento al ejército griego, curiosamente
pagadas con deuda pública (¿nos suena esta canción en España?) Así que cuando
Syriza proponía reducir el gasto militar, el lobby militar EEUU-OTAN rearmaba a
Turquía, para obligar a Grecia a aumentar el gasto militar o enfrentarse a la élite
militar griega (Vicenç Navarro). Los movimientos que pedían una reestructuración
de la deuda en otros países, como España y Portugal, dejó a la ciudadanía griega
en el medio de una batalla que el poder económico no quería perder. Por tanto, Grecia
fue el campo de pruebas para exigir la mayor austeridad a un país sin guerra por
medio. De esta manera, se lanzaba un mensaje alto y claro a todas las naciones
sobre cuál sería la actuación de las instituciones internacionales en caso de
tener un gobierno que no estuviera de acuerdo con las imposiciones de la
troica. Esta acción es una forma de terrorismo financiero, culpable directa de
la muerte de muchas personas que no salen en los medios de comunicación.
Grecia ha tenido que hacer recortes en las pensiones
públicas equivalentes al 1% del PIB, y al mismo tiempo se ha impedido le aumento
de impuestos a las clases altas de la sociedad. Ha aplicado todas las medidas de
austeridad impuestas por las personas expertas de la troica, pero en vez de
disminuir la deuda pública ha aumentado. Históricamente, los países con imposibilidad
de pagar la deuda, se les ha aplicado una reducción de la deuda y una reestructuración
de ésta condicionada al crecimiento económico del país (Alemania es un claro ejemplo,
Vicenç Navarro). La situación griega es un complot entre la clase dominante
corrupta de Grecia y el BCE, con la colaboración de los principales gobiernos
de la zona euro, que ha tratado, trata y tratará cargarse el gobierno de
Syriza. Toda esta información no saldrá en los principales medios de
comunicación porque están vendidos a la clase económica dominante. El objetivo
final es la confiscación total de la fuerza del trabajo en beneficio sólo del
capital, i les queda poco para conseguirlo. La evidencia experimental es
abundante, se trabaja más horas por menos salario y los derechos laborales se han
eliminado con una facilidad tal que la clase trabajadora tendría que hacerle
pensar; la deuda pública continua creciendo aún aplicando las políticas de
austeridad. Así que, todo el sufrimiento al que está sometido el pueblo griego es
el que afectará a cualquier pueblo europeo, especialmente al catalán y al español
que serán los siguientes en tener elecciones autonómicas y generales el 27 de septiembre
y el 13 o 20 de diciembre, respectivamente, si la ciudadanía se decide por
alternativas políticas que van en contra de las exigencias de la troica y de los
intereses de la clase económica dominante.
Tampoco tendremos la oportunidad de leer en los medios
escritos o ver en las televisiones, sean públicas o privadas, la auditoría que
se ha hecho de la deuda griega por parte de expertos independientes
internacionales, cuyo informe demostraba que el total de ésta es ilegal, ilegítima
y odiosa (Eric Toussaint, coordinador de la auditoría de la deuda griega). Además,
es insostenible en el tiempo. Un capítulo de este informe explica cómo se han
violado los derechos humanos con la actuación de la troica con Grecia
(http://cadtm.org/Presentacion-por-Eric-Toussaint). Sería necesario que la UE tuviera
más humildad y que no olvidara que sus imperios tienen una deuda externa con lo
que llaman despectivamente tercer mundo que nunca podrían pagar
(http://www.tercerainformacion.es/spip.php?article55012, discurso escrito por el
periodista Luís Britto García y que Evo Morales pronunció ante un centenar de jefes
de estados europeos).
Desde este ataque a la soberanía nacional de un
país sin precedentes desde la II guerra mundial, ¿qué han hecho, hacen o harán los
socialdemócratas de toda Europa? Fácil, dar apoyo a esta actuación terrorista,
resignándose a trabajar para la troica y colaborando en la destrucción de cualquier
alternativa política, incluso el podemos español que se autodenominaba hermano
de Syriza. No sólo eso, quieren hacer caer en la trampa del miedo a la sociedad.
Como decía José Luis Sampedro el gobierno del miedo es muy eficaz. Si dices a
la gente que le cortarás el cuello i después no lo haces, tienes el camino libre
para golpearla y explotarla. Y claro, la gente estará contenta porque conserva su
cuello. Desgraciadamente, el miedo es más fuerte que el altruismo, que la verdad,
más fuerte que el amor. Y el miedo nos lo están dando todos los días en los
diarios y en las televisiones, sean públicas o privadas.
Así que la primera lección que tenemos que aprender
es perder el miedo a otra sociedad donde los dirigentes actúen por y para el pueblo
y no por y para los lobbies de todo tipo (económico, energético, mediático
informativo, etc). La segunda es encontrar los pilares programáticos necesarios
para la confluencia de las personas y para cambiar el miedo de bando. La
tercera es convencernos de que esta lucha la podemos y debemos ganar por el
futuro de las próximas generaciones. Finalmente, como sociedad tendremos que
reflexionar sobre la parte de culpa que tenemos por haber continuado dando nuestro
voto a la misma gente que nos ha estado robando durante tantos y tantos años.
Al principio, pueden engañarte, después pueden hacerlo una segunda vez, pero a
partir de la tercera, eres una más de ellas.
0 comentarios:
Publicar un comentario